fbpx

hosting gràcies a

Benvingut!

Entra com usuari registrat per accedir a tot el contingut

Retrobament amb en Samie, el pare de Noela

Aquests dies, hem seguit sense llum, però, en algun moment de les nits s'activa de cop i es carreguen les bateries. A més, estem tenint aigua calenta!!! Resulta sempre sorprenent com canvia el valor de les coses en aquesta part del món.

Passem tots els matins i part de les tardes -amb una aturada per menjar- treballant en el despatx del projecte, en la Antenne Kimbondo, entre papers: repassem l'Excel, analitzem les fonts de verificació, escanegem acuradament cadascuna de les factures, numerant-les i encaixant-les en la tipologia de despeses… encenem primer un portàtil, i més tard l'altre, mentre la bateria va descendint progressivament, sobretot per l'ús del scanner usb, que es connecta a l'ordinador sense font d'alimentació.

Durant l'estona del menjar, sempre ens ajuntem amb la Taty, la Virginie i la Pascaline. L'altre dia ens van explicar l'embolic que havien tingut amb el suposat coordinador de la cafeteria de l'hospital: va tractar d'enganyar-les, fins que van aconseguir lliurar-se d'ell. La història va resultar còmica i no paràvem de riure fins que vam ser conscients del malament que ho havien passat i la de temps que els havia fet perdre. Quant costa treure endavant cada iniciativa! I aquest, el de la cafeteria, és part d'un altre projecte: esperem explicar-vos-ho en el nostre proper viatge!!

Aquell mateix dia, a la tarda, vam anar a una terrassa on havíem quedat amb els nostres amics cooperants: la Marie France, infermera belga; en Raúl, d'Osca, que porta aquí quatre anys; i l'Emma, la nostra amiga suïssa, que resideix amb nosaltres a Kimbondo i que aquell dia havia anat a la Ciutat a visitar un hotel; interessat a comptar amb alumnes de l'escola d'hostaleria per a la seva plantilla. Tots junts, gaudim del famós poulet mayo, trossos de pollastre rostit amb maionesa i pebre, que va resultar estar francament bo.

L'endemà, ens vam trobar amb en Samie, el nostre amic congolès, pare de Noela, i li vam donar, com vam prometre, les fotos de la seva filla, mida A3, sobre cartró ploma, perquè puguin adornar amb elles les parets de la seva casa. Va somriure agraït: aquí aquestes coses no són fàcils d'aconseguir. Més tard aniríem a veure a Noela, però, al matí, encara ens quedava molt treball administratiu de justificació i avaluació interna.

Vam tornar al despatx de la Taty en l'antena. Vam treballar, escanegar, analitzar i ens vam reunir amb la Mamie, com anomenem familiarment a Missa Matondo, l'enginyera agrícola del projecte… i després vam fer fotos de les classes d'alfabetització i de costura que tenen lloc en l'antena. Les classes estaven plenes de gom a gom: desbordades de noies amb ànsies d'aprendre. En acabar, repartim les llaminadures que els havíem portat des de Barcelona. Les van gaudir a fons, aquí no hi ha oportunitats. Ens van envoltar, i amb la càmera els vam ensenyar les fotos que havíem fet.

A la tarda, vam tornar per filmar les classes de francès en l' Antenne, i després les d'Emma en el Lycee. Són tan interessants que ens vam quedem una estona aprenent.

 

Carrer de Sants 14-16, Principal - 08014, Barcelona

Avís legal, Política de cookies i Protecció de dades.

FUNDACIO MONTBLANC PER A LA PROMOCIÓ DE LA DÓNA utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar els seus serveis i poder oferir-li les millors opcions mitjançant l'anàlisi de la seva navegació. Per obtenir més informació sobre aquestes cookies i el processament de les dades personals, consulti la nostra Política de privacitat i cookies. Accepta aquestes cookies i el processament de les dades personals que implica?