Antena Eliba i Moluka

Anem d'excursió per a conèixer noves clíniques i escoles.

Arribem a Monkole primer, treballem una estona amb el Pablo i esperem l'ambulància, que no arriba, perquè van haver de fer un altre transport. Per estalviar temps, vam anar a l'àrea de carburant, on espera per repostar: quan ens endinsem a les zones rurals és important portar el dipòsit ple.

El lloc de carburant estava molt vigilat: amb freqüència sofreixen robatoris, o algú es porta litres de combustible; i és que fa un temps es va espatllar el sortidor, que portava el control dels litres, i, de moment, no ha pogut reposar-se. El nostre xofer omplia amb paciència el dipòsit, a força de bidons de gasoil.

Visitem primer l'Antena Eliba, on el Dr Biemwa va comprovar l'estat de la farmàcia i va parlar amb les infermeres, mentre que l'André desmuntava la bomba d'aigua que vam instal·lar l'any passat, i que reparteix l'aigua de la cisterna per a l'ús del dispensari. La va portar als serveis de manteniment de l'hospital per ser reparada. Alguns pacients esperaven consulta i vam parlar amb ells per prendre'ls unes fotos.

El xofer va conduir fins a Moluka, fent descendir el jeep per un carrer estret ple d'escombreries fins a arribar a la porta mateixa del dispensari. Li aplaudim, després de contenir la respiració durant una bona estona. En Moluka, a més d'antena mèdica amb consultes primàries hi ha antena social: allà es dóna formació en costura i cort i confecció, cultius, alfabetització i francès, a noies sense estudis a partir dels 15 anys. Ens van ensenyar il·lusionades les seves camises i vestits, que havien aconseguit acabar en l'última setmana. L'Andó, la directora de l'escola, es va dirigir a nosaltres en anglès: va viure un temps a Sud-àfrica amb el seu fill. Ens va parlar de la importància de l'educació a les àrees rurals i ens va ensenyar amb orgull aquesta labor social.

En arribar de nou a Monkole, i havent dinat, filmem les classes de l'escola universitària d'infermeria ISSI, i l'escola de formació contínua CEFA, on s'imparteix un curs per a llevadores. Trobem la sala repleta, escoltant a la professora, una canadenca experta que s'ha desplaçat a Kinshasa per a la formació.

Vam tornar a casa contentes i aprofitem l'estona del sopar per mostrar als nostres amics les fotos i vídeos presos fins al moment. En fosquejar, vam anar a casa del nostre amfitrió amb el 4x4. Els soldats ens somriuen, ens compten per veure si ens hem deixat a algú i ens obren la barrera.